No ens menjarem ni els panellets!

Quan a un entrenador de futbol li van mal dades, es diu que no arribarà a menjar-se els torrons. A les escoles catalanes (i de la resta de l’Estat) els hi espera un futur similar. Aquest any no ens mengem ni els torrons ni els panellets! Les coses NO s’han fet bé i el nostre destí és un altre cop el mateix: escoles tancades i no per Tot Sants o Nadal, sinó molt abans.

Ningú ha dit que el repte d’obrir les escoles enmig d’una pandèmia mundial sigui fàcil. També està clar que l’educació és un dret imprescindible i la canalla necessita recuperar certa normalitat i això passa per tornar al cole. Però una cosa és la necessitat real dels infants i joves, i dels seus pares, i l’altra és mentir. Desenganyem-nos, els nostres polítics fa temps que saben que l’educació serà no-presencial la major part del curs 2020/21. Ho saben i callen.

Els nostres polítics saben que l’educació serà no-presencial i callen.

A meitat de maig, a bombo i platerets, el director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, anunciava per al nou curs grups reduïts de 13 nens i nenes a Primària i 15 a Secundària. Ho feia en aquesta entrevista al programa FAQS de TV3. Segons ell, hi havia una emergència educativa i s’havien de buscar els recursos on fos. Tonta de mi, aquesta entrevista em va alegrar el dia i em va donar esperances d’afrontar el curs amb certa seguretat. També, perquè no negar-ho, m’il·lusionava el luxe de tenir tan pocs alumnes i pensava en tot el que podríem fer.

Tonta de mi em vaig il·lusionar quan Cambray va dir que hi hauria grups reduïts de 13 alumnes a Primària i 15 a Secundària

Al juny ja es va veure que hi havia alguna cosa que no rutllava quan la ministra d’Educació, Isabel Celaá, va anunciar que només donaria 2.000 milions d’euros extres a les comunitats autònomes per a afrontar els nous reptes del COVID-19. Si mirem el capítol de despeses en personal de la Generalitat de Catalunya per al 2.020 aquest és de 3.675 milions d’euros. Tenint en compte que els 2.000 milions són a repartir, ja es veia que la pluja de recursos i les classes reduïdes passarien a millor vida. Segons una notícia del diari Expansión, a Catalunya li tocaran uns 337 milions d’euros. Feu números. No és ni un deu per cent del que costa pagar els docents i la resta de personal. Amb això no hi ha ni per pagar el gel hidroalcohòlic.

Celaá anuncia 2.000 milions per a totes les comunitats autònomes i ningú es queixa. Inquietant!

Però el més inquietant de tot és que cap president o conseller d’Educació va aixecar el cap per reclamar més diners i ni va assenyalar que la partida era a totes totes insuficient. Enlloc d’això, va començar l’època de rebaixes en plenes vacances d’estiu. D’aquesta manera, i gairebé per art de màgia, dels 13/15 del maig es va passar als 25 de sempre a Primària i més de 30 a Secundària. Vaja, que no canviava res.

Fins fa uns dies, quan el president Torra va anunciar ràtios de menys de 20 a Primària, com recull aquesta notícia de El Punt Avui. Recordem: el dia 24 d’agost, a una setmana del retorn de la majoria de docents a la feina. Gran previsió! El millor de tot, però, va ser la roda de premsa del conseller Josep Bargalló de l’endemà, on se suposava que havia de desgranar com s’havia de dur a terme aquella nova ràtio i en realitat, no va aclarir res. Al final, llibertat als centres per a organitzar-se. Alguns han pogut reduir i altres no. De fet, el mateix Bargalló xifra en un 30% per cent les aules de l’escola pública per sobre de la ràtio dels 20 alumnes. Ho explicava dissabte en aquesta entrevista a RAC1. Seria interessant saber també aquesta dada a l’escola concertada, on gairebé no s’han donat mestres de reforç. Això vol dir que, a la pràctica, hi pot haver un 50% o més d’aules catalanes amb 25, 26 o 27 alumnes. Molt de titular de premsa, pocs recursos.

Torra va anunciar una ràtio de 20 alumnes. A la pràctica hi pot haver un 50% per cent d’aules que no la compleixin.

Tot un despropòsit per no voler dir la veritat: no hi ha diners! No n’hi ha prou per a fer les coses bé. És trist, però és així. Entenc que a cap govern li agrada acceptar les seves mancances. Reconec que ningú vol tenir pares emprenyats durant mesos. Però tampoc es pot mentir i dir que amb una mascareta, quatres mesures i molt de gel està tot solucionat. L’escola NO és segura. El risc zero no existeix, però tampoc s’ha fet tot el possible per evitar-lo al màxim.

La veritat és que no hi ha diners. Per això s’ha dit una mentida: que amb mascareta, quatre mesures i gel està tot solucionat.

Per què? Doncs perquè per motius econòmics i/o electorals, els nostres polítics han sigut uns covards que no han pres ni les mesures més elementals. Tot seguit, un llistat de tot el que NO s’ha fet:

• Suspendre les extraescolars. És el lloc perfecte per a la propagació del COVID ja que es barregen nens i nenes de diferents classes.
• Fer horari intensiu. Una escola provoca un gran moviment de gent anant i venint. Cada entrada i sortida també implica molta activitat social entre els alumnes i els seus acompanyants. L’horari intensiu, en canvi, redueix les entrades i sortides (i les seves aglomeracions) a la meitat. També afavoreix que els nens vagin a dinar a casa i no es quedin al menjador, un altre possible focus de virus.
• Reduir el número d’hores de permanència a l’escola. Està clar que el més perillós és estar en un lloc tancat, moltes persones i molt de temps. Només que reduíssim una hora presencial, que es podria fer a distància, també disminuïria el risc.
• Treure la sisena hora. Sis hores de permanència a l’escola cada dia? Estem bojos? Està clar que la sisena hora és molt important per a l’escola concertada perquè li aporta bona part del seu pressupost. Però en aquestes circumstàncies és una temeritat.
• Donar als pares l’opció de portar o no els seus fills a l’escola. A canvi, s’han de comprometre a que els nens segueixin l’educació online, que poden dur a terme els mestres que no poden anar presencialment a l’escola per problemes de salut. És un win-win. Dona feina als docents vulnerables, redueix la ràtio i permet quedar-se a casa als que ho desitgin.
• Compactar les hores no lectives dels docents i fer-les de teletreball. Com menys temps estiguem a la feina i més a casa, menys perill per a tots.
• Retardar l’inici de les classes si la situació epidemiològica ho requereix. Amb els protocols estrictes que tenim i els nivells de propagació tan alts que hi ha ara mateix, en unes setmanes ens quedarem sense alumnes ni mestres. Al meu centre, actualment hi ha cinc mestres teletreballant perquè han donat positiu o han estat en contacte directe amb una persona infectada. Quan el curs estigui en marxa, com se substituirà aquests professionals?
• Iniciar el curs amb jornada intensiva de matí. Anar a poc a poc per veure com afecta l’obertura dels centres educatius, i, si la cosa va bé, anar ampliant a les tardes.

En definitiva, s’ha de fer tot el possible per mantenir oberts els centres educatius el màxim de temps possible. Si no hi ha diners per a desdoblar grups, que seria l’ideal tan per evitar el virus com per a rastrejar-lo, s’ha de ser sincer i explicar-ho. I si cal adoptar altres mesures més impopulars com reduir algun dia de classe o disminuir les hores presencials, també s’ha de fer. Qualsevol d’aquestes mesures serà sempre millor a la situació a la qual ens estan abocant: el tancament de les escoles.