I no és per peresa, ho juro. Abans d’escriure aquest post m’ho he estat pensant bé, perquè sé que el titular és polèmic i algú pot pensar que sóc una mestra una mica carca. Però n’estic absolutament convençuda, no penso posar els peus en cap d’aquestes escoles que treballen només “per projectes”, “amb activitats globalitzades”, “sense llibre i amb activitats diferents”, “a partir dels interessos dels nens”, “per ambients”, etc.
Per què? Primer de tot perquè aquesta manera de treballar hipoteca totalment la vida social del mestre o mestra. Significa que tens dos horaris, un de 9 a 16:30 (o 17 hores) i un altre des que acabes fins que te’n vas a dormir. Cap metodologia que implica forçosament l’esgotament del docent pot ser bona. Al llibre de Núria Martínez Amat Revolució a les aules, una de les coses que destaquen totes les persones entrevistades és el cost personal de la innovació. Asseguren que els docents arriben a finals de curs sense piles. A la llarga, no és un tipus de feina sostenible.
Segon, no vull treballar per projectes perquè és fals que els nens i nenes trien el que volen aprendre. Per arribar a un consens els alumnes voten i surt escollit el tema més popular. Pel camí, però, s’han descartat un munt de temàtiques. Per tant, guanya el projecte que vol fer un nen, un de sol, o com a molt un grupet d’amics. Normalment, surt escollit el tema del líder de la classe. Per tant, la majoria de la canalla el que fan és triar un tema que té possibilitats de sortir i que no els desagrada.
Cap metodologia que implica forçosament l’esgotament del docent pot ser bona. No és sostenible.
En tercer lloc, tampoc vull treballar per projectes perquè és impossible ensenyar el que toca del currículum a través d’un tema. Potser hi ha algun docent molt intel·ligent que se les sap empescar totes per fer cabre qualsevol contingut/competència en un projecte. Jo no. I com jo crec que molts mestres d’aquest país. Per treballar d’aquesta manera i fer-ho de manera efectiva s’ha de disposar del temps lliure, la formació, l’experiència, la convicció i la imaginació necessàries. Explicar el que surt en un llibre ho pot fer més o menys tothom, aquesta altra metodologia és molt més difícil i no té perquè ser l’adequada per a tothom, ni nens ni mestres.
Quart, m’agradaria veure algun estudi, anàlisi, treball acadèmic,… amb cara i ulls que demostri que el treball per projectes és més efectiu que d’altres metodologies. De moment, ningú me n’ha mostrat cap. Resultats, no paraules boniques. Gràcies.
M’agradaria veure algun estudi que demostri que el treball per projectes és realment més efectiu que d’altres metodologies. Resultats, no paraules boniques.
Com a argument número cinc, vull expressar la meva sospita. No és estrany que quan una escola treballa només per projectes, les persones que en parlen amb més convicció sempre són les que formen part de l’equip directiu? Sobretot el director o directora. Justament, la gent que menys estan a l’aula. Com a mínim, ho trobo curiós.
Relacionat amb això, vull donar una sisena raó. Com és que els professionals que parlen del treball per projectes amb més entusiasme sempre són gent que no trepitgen una aula de Primària ni per mal de morir? Per exemple, professors universitaris que aposten pels projectes, però encara posen un PowerPoint de fa 20 anys. O gurús educatius que no han vist un nen en la seva vida, almenys no en una aula i acompanyat de 24 nens i nenes més (com a mínim). Vull escoltar l’opinió de gent que són a peu d’aula, no que estan en un pedestal.
Per últim, prefereixo una escola tradicional perquè segur que no ven fum. Amb això no estic dient que totes les escoles innovadores estiguin venent una cosa que no és. Però per desgràcia, la falta d’inscripcions ha portat molts centres a fer més màrqueting que feina real. Dins de la batalla per aconseguir nens, el treball per projectes s’ha erigit en molts col·legis com a bandera i reclam per a captar clientela, tant a l’escola pública, com a la concertada o totalment privada.
És com a mínim sospitós, que les persones que parlen del treball per projectes amb més entusiasme siguin els directors de les escoles enlloc dels seus mestres.
Crec que tot canvi és bo si es fa amb el cor i el cap, i sobretot, si està impulsat pel professorat i no pel màrqueting i les modes educatives. El treball per projectes o el treballar sense llibres, pot ser molt profitós si s’implanta amb convicció i a poc a poc. Si no es fa bé, si es fa per moda, perquè ho diu la direcció, sense les eines i el temps necessari,… pot ser un desastre.
Si us fixeu, al primer paràgraf he posat en negreta que no vull treballar en una escola que només treballa per projectes. Estic a favor de fer un projecte o dos durant el curs, sempre que s’hagi tingut temps de preparar i realment estiguem convençuts que el temps s’aprofitarà més que si estiguéssim fent classe normal. Si abans de tirar sal a la sopa, la provem per veure si està sosa, per què no fer petits tastets educatius abans de tirar-se a una piscina que potser no té suficient aigua?
Què en penseu? Estaré encantada de parlar-ne als comentaris!
Hi estic d’acord…i no…Treballar per projectes no es pot fer a la babalà. Cal formació i tenir-ne ganes. El que comentes que els nens tries…no és ben bé així,això seria treballar per centre d’interès…i els projectes són quelcom més complex. Potser et cal més info al respecte (ho dic de bon rollo, jo tb ignorava mil coses).
Conec mestres ‘de a pie’ que hi treballen i els funciona bé. Sobretot perquè hi creuen. No hi ha una única manera de treballar a l’escola. Totes les escoles públiques ho fem bé, i si hi poses ganes i il•lusió, tant és si ho fas amb llibre, projectes o fent malabars. Jo he fet algun curs al respecte i tampoc faig projectes perquè penso que no estic preparada…i l’escola tampoc.
Fins aviat! Felicitats pel bloc!
Gràcies pel teu comentari Júlia. Crec que a molts docents els pot funcionar bé treballar per projectes, perquè hi creuen, perquè tenen un tarannà concret, perquè diposen dels recursos necessaris,… per mil raons. Però també crec que no tothom ens hi hem de sentir còmodes treballant d’aquesta manera. Crec que és millor donar-nos llibertat als mestres que obligar-nos a treballar per projectes perquè sí. Pel que fa al tema de triar la temàtica, crec que és bastant generalitzat que els nens triïn el tema del projecte i els aspectes concrets que volen aprendre, el que s’anomena el “Volem saber”. Almenys així ho tinc entès i així ho entenem a la meva escola. Ara, si estem equivocats, cap problema! Salutacions!
Si eso dicen muchos k les funciona bien😂😂😂 he asistido a varios centros para observar y lo k vi bajo mi punto de vista muy Happy flowers todo , y desmelene a la americana.Que van a decir , hay k vender el producto .
Jo si vull treballar per projectes.
Però puc estar d’acord amb alguns dels aspectes que es comenten tret de la del temps. Un cop has après a treballar per projectes costa el mateix que una classe tradicional. El temps per aprendre a canviar no pot ser una excusa, o estaríem d’acord si es tractés d’un cirurgia que no vol canviar perquè no té temps?
Penso que és cert que hi ha centres que ho fan per modes o que, amb bona voluntat, no ho fan bé. No es tracta que un grup de la classe decideixi el que fan els altres, això ja ho hem fet sempre ( el docent decideix), sinó donar resposta a totes les curiositats. Com? Amb ajut d’experts, amb altres companys.
No podem criticar una cosa perquè hi hagi gent que no ho faci bé. Dius que no hi ha dades justificatories de resultats ??? En podríem parlar, però el que si hi ha dades és dels resultats de fer el mateix de sempre i … no podem dir que siguin bones.
Bon article per millorar els projectes i reflexionar, però no per criticar els projectes, com dius tu també en fas.
Pensa que les competències només es poden avaluar FENT i en els projectes es FA.
Repeteixo, pels docents màrqueting preneu-ne nota, pels altres que us serveixi per reflexionar i millorar els projectes
Gràcies pel teu comentari Josep Maria. Me n’alegro que vegis l’article com un text per a la reflexió, així és com el vaig concebre. Pel que fa al tema del temps, ets el primer docent que em diu que costa el mateix. Sincerament, casi m’explota el cap quan he llegit això. Justament, últimament he parlat amb companys i amics que treballen per projectes, i tots m’han dit que és una metodologia amb un cost personal de temps que fa tirar enrera. Me n’alegro que no sigui el teu cas. Ho trobo tant interessant que et convido formalment a escriure un post convidat al Boli blau per a que ens expliquis a tots com t’ho fas. Crec que molta gent t’estaria molt agraïda. Si t’animes, envia’m un mail a hola@bolivermell.com! Merci!
Bona tarda, sóc col·lega de professió i voldria, en primer lloc, agrair la teva opinió.
Comparteixo totalment els arguments que aquí exposes. M’ha agradat trobar per escrit allò que sovint he pensat i veure que no sóc l’ovella negra que pensa i opina en la línia que va contra el corrent…
Afegir que és una llàstima que ens fem valdre tant poc. Que ens deixem manipular, sovint per interessos particulars, i fem passar les modes i les opinions que marquen els mercats econòmics (polítics, editorials, etc.) per sobre dels interessos col·lectius, deixant de costat valors de caràcter més humà.
El que està passant amb la nostra societat avui dia, és l’indicador més clar dels efectes directes de tot això… Cal reflexionar i sobretot actuar per reconduir la situació generada.
Gràcies pel teu comentari Ramon. Crec que de tant en tant, els docents hem de parlar clar. Tu i jo som la resistència, company! 😉
Jo també sóc mestra i no estic gens d’acord amb l’article. Val a dir que tots aquests pensaments també els he arribat a tenir, però quan no sabia fer-ne de projectes, quan no tenia cap formació i em deien… Au vinga que facin un projecte “bueno, bonito y barato” que els pares volen projectes!! Si tu no creus en aquesta metodologia, és millor que no ho facis, però no sóc capaç de compartir i acceptar el que dius, has de fer un pas més enllà, investigar, experimentar amb els nens. I si vols resultats, perquè no fas un mateix contingut de dues maneres diferents (llibre i vivencial)?? Ja ens explicaràs el resultat. He llegit l’article i he visualitzat una persona que n’està cansada de les metodologies actives, però estic segura que és perquè no has tingut els formadors adequats per tu i perquè la teva manera de fer projectes no ha evolucionat. Potser et molesta el que t’estic dient, però considero que el problema ets tu i no pas els projectes. A la meva escola fa 3 anys que estan implantant tots aquest canvis, avui en dia, no tenim llibres de text com a tal, però si que hi ha quaderna fungibles, considerem que ens donen una seguretat y en som conscients que finalment acabaran desapareixent. Et convido a no perdre la i.lusió, et convido a fer petites intervencions amb els nens i que mica en mica vagin creixent.
Moltes gràcies pel teu comentari, Mireia. Aquest article vol generar debat, per tant, la teva opinió és benvinguda. M’agradaria explicar-te una anècdota. Quan era petita, vaig tenir un mestre a qui li agradaven molt els escacs. Precisament, a través d’aquest esport va aconseguir una gran cohesió de grup i fins i tot, vam descobrir que un nen una mica “desastrillu” (dit amb tot el “carinyu”), se li donaven molt bé els escacs. Això li va pujar l’autoestima i d’anar malament en els estudis, va començar a anar molt millor. Però, pregunto, això vol dir que a partir d’aquesta experiència positiva tots els mestres del món ens hem de posar a jugar a escacs? Crec que no. Penso que una metologia pot ser genial per a una persona, per exemple, els projectes, i en canvi a una altra persona li pot anar molt millor fer-ne servir una altra, com la gamificació o les noves tecnologies. De fet, a mi m’encanten aquestes dues opcions, i aquest curs he provat unes quantes activitats gamificades, i aprofitant l’ús de tablets, he creat moltes activitats online que als nens els hi han encantat. Però els projectes no van amb mi. No hi crec perquè quan els he fet m’ha semblat molt d’esforç per a que els nens aprenguin el mateix o fins i tot una mica menys. És la meva opinió, però respecto la teva. M’apunto això de buscar un bon formador de projectes, si en coneixes algun o vols destacar algun curs que hagis fet sobre projectes, t’animo a dir-ho aquí. Gràcies de tot cor!
T’agradaria venir algun dia al nostre grup de treball que reflexionen sobre el treball en projectes?Les teves opinions les considerem interessants i ens agradaria poder debatre amb tu des de d’acord i el desacord amb el màxim respecte cap a tothom. Segur que ens pot enriquir a tots.
Hola Rosa!
Jo et convido a que vinguis a una sessió de les que fem amb un grup de treball al qual pertanyo sobre el Treball per projectes. Crec que els arguments que dones no són gaire de pes. Però també crec que no deus saber gaires coses sobre el treball per projectes. Jo, ja fa una colla d’anys que em vaig enamorar de dues persones que porten molts anys treballant per projectes, de fet ells no parlen de metodologia, parlen d’un canvi de mirada i crec que si tastes aquest canvi de mirada i ets una persona a la qual li agrada aprendre et costarà molt seguir treballant amb llibres, quaderns i suscedanis d’aquests, si fas aquest canvi de xip el món se’ presenta com una oportunitat per aprendre contínuament al costat dels teus alumnes.
De veritat que et convidem, ho he comentat als del grup i no hi tenen cap problema. Al mes d’abril ens trobem a un congrés i a principis de maig farem una altra sessió, hi seràs benvinguda.
Gràcies Jordina,
Potser més endavant. Com he contestat en el comentari de la Carme Pablo, ara mateix no tinc ganes de participar en cap grup de treball, però estic segura que feu molta i bona feina. Simplement crec que cada mestre ha de fer servir la metodologia o metologies que s’adaptin millor a ell o ella. De moment, no he sentit aquest enamorament pels projectes, però mai se sap què ens portarà el futur. Salutacions!
Yo desde luego k ya no voy a seguir visitando más centros y perder más tiempo invertido en algo k no creo, para observar ” ese cambio de mirada” e intentar k me convezcan de algo k otros países con mejor enseñanza k la nuestra lo están dejando de hacer. Ya está todo aprendido, no pretendamos ahora innovar cosas k ya existieron hace años y ahora nos lo quieran hacer creer como si fuera la panacea y la solución a todo, con el simple hecho de cambiar el nombre de las palabras.
Que “racons” ” tallers” luego “ambients”. En fin la gente se cansa de tantas imposiciones y tantas tonterías .
Siempre digo k lo k funciona no hay k cambiarlo, siempre funcionará un libro y se está cambiando todo a peor y a k los docentes pierdan sus energías y se estresen aún más, k ya tenemos bastante con la inclusión al aula, en donde aún no consigo un personal fijo en el aula y tengas k estar lidiando con alumnos k tienen problemas de todo tipo, como yo este año k tengo un autista profundo, dos aspergers nivel alto y un niño ciego y sordo y a veces estoy toda una mañana sola con ellos más 20 alumnos k no son nada trankilos .
Me río yo de la inclusión y de lo bien k se está haciendo todo en general.
No creo k llegue a jubilarme , a este ritmo enfermo antes .
Por cierto volverán a cambiar el currículum a mejor aún? 😂😂
Senyoreta Rosa, som un grup de treball que debatem sobre el trevall per projectes, o millor sobre com abordar els coneixemts des de la complexitat i perquè els nostres alumnes aprenguin més i millor. Jo personalment estic dácord amb algunes de les teves afirmacions, altres no les comparteixo.
M’agradaria que puguessis venir un dia al grup, segur que ens enriquiriem tots.
Espero noticies teves
Carme Pablo
Hola Carme,
T’agraeixo la invitació, però ara mateix no em ve de gust participar en cap grup de treball. Només volia donar la meva opinió, però no tinc res en contra del treball per projectes ni de les persones que el dueu a terme. A més, no crec que descartar el treball per projectes sigui quelcom que m’hagi de definir com a mestra. Senzillament, prefereixo altres metodologies. Gràcies pel teu missatge. Si algun dia canvio d’opinió i vull venir, t’ho faré saber. Salutacions!
Estic a punt de plorar!!És la primera vegada que veig algú prou valent per dir la seva opinió d’aquesta manera.
Jo treballo en una escola amb la filosofia dels projectes i realment açò vol dir i és tot el que tu expliques.Vol dir viure per a treballar.
I la resta també.
Gràcies Rosa.
Anna
Hola, porto 30 anys treballant i sí vull fer projectes. Comparteixo la teva idea de no fer-ho tot, tot per projectes. Crec que cada una de les metodologies té les seves bondats.
Jo faig uns tres o quatre projectes al curs, els nens i nenes no voten ni trien cap tema. A partir de les converses van sorgint preguntes, dubtes i comentaris que la mestra atenta ha de recollir com inquietuds,…Es genera un clima on els alumnes es plantegen moltes qüestions i te les comuniquen perquè saben que tú les posaràs en valor.
És veritat que dona feina, no es tracta de buscar informació i prou, com pensa molta gent. Tú has de buscar, preparar activitats, recollir reflexions amb la conseqüència que tú també aprens en aquest procés.
M’agraden els projectes i gaudeixo molt amb la meva feina, crec que la il·lusió que hi posem serà el que marcarà si una cosa funciona o no.
Creo k se tiene k tener en cuenta la diversidad en los docentes, a no todos se les da bien, o no les convence o no les gusta esa forma de trabajo. Llega un punto en que si te funciona lo k haces, para k vivir solo para trabajar? . Esto no es tecnología k va cambiando por horas, somos personas formando a otras personas y no jugando a cambiar cromos
Si no echaz una mirada atrás a todos los k tienen carreras y preguntemos si su vida de estudiante fue horrorosa aburrida o traumática , pk la mía no lo fue ni la de mis hijos .Ahí tenemos a los médicos, arquitectos, fontaneros en fin.
Ahora tenemos youtubers, instagraneros y cabezas huecas k no saben ni el río k pasa por su pueblo
Yo puedo decir que ahora no ” gaudeixo de la meva feina”, me siento estresada,manipulada, sin voz ni voto .
Esto va a ser un mundo lleno de “perros flautas y Happy flowers”
🤞
Treballo per projectes en una escola d’alta complexitat, i penso que realment no aporta res a la majoria de l’alumnat. Molts no saben ni que fan durant la sessió. Són pocs els que realment ho aprofiten.
A més a més, de què serveix que un professor tingui estudis d’Història, en el meu cas, si després ha de saber de mil coses diferents. És poc eficient i no s’aprofiten els coneixements i el criteri dels diferents professors.
Per altra banda, en el meu centre tampoc s’utilitzen llibres. Volem que llegeixin, i per altra banda demonitzem els llibres de text. Per contra, copiem d’internet qualsevol text d’exercicis i els entreguem sense cap criteri. De debò que no entenc aquest anatema als llibres de text, quan estan molt ben estructurats, pensats i amb bons continguts, i utilitzem qualsevol estupidesa d’internet, pensant que així som innovadors. Quina tonteria més gran.
No obstant, defenso que treballar un o dos projectes durant el curs és bo i útil per veure altres maneres de treballar. Però utilitzar els projectes com l’única manera de transmetre coneixement i competències és poc efectiu i per l’alumnat esdevé tot massa eteri i poc clar.
I sobre el tema de treballar dels professors estic en desacord. Personalment, veig com molts professors no fem res a l’aula. Amb el pretex de donar autonomia a l’alumne, el professor sembla un estaquirot a l’aula. Per tant, si fos per càrrega de feina, treballar per projectes seria xauxa.
Per acabar, gràcies per dir el que molts pensem, però pocs s’atreveixen a dir. Em sembla que d’aquí pocs anys la majoria de professorat començarà a fer autocrítica de com els projectes no han acabat de funcionar. Em convertit l’ESO en una extensió de l’educació primària i, crec, que no es tractava d’això.
Jo estic força d’acord amb el que exposes. Nosaltres tenim elaborats alguns treballs per projectes trimestrals que anem modificant cada curs ampliant, afegint o suprimint activitats. A 5è NO deixem triar als alumnes la temàtica.
Penso que la metodologia aporta aspectes molt positius, però com tu, considero que treballar només per projectes no resulta beneficiós globalment, deixa moltes coses pel camí.
Totalmente de acuerdo con todo, somos muchísimos profesores los que nos sentimos como marionetas , no tenemos ni voz ni voto y ni libertad de expresión porque al final por mucho que opines no te escuchan. Es una vergüenza todo lo que se está llevando a cabo,todo mentiras para mostrar una imagen que no existe,que todo es perfecto y genial. Y una M mayúscula,hasta para la
inclusión no hay personal cualificado en las aulas, es vergonzoso que utilizen personal a punto de jubilarse y que luego solo estén una o dos horas en clase porque tienen que irse a otros cursos a sustituir bajas, porque ahora envían a un sustituto a partir de 15 días.
Es vergonzoso que ahora tenga la gente que opositar con un nuevo currículum en menos de pocos meses .
Yo me siento con un desgaste brutal,poco motivada e ilusionada la verdad. Ahora pretende que los maestros seamos especialistas de todo como es el caso de la informática que nos obligan a pagar un curso de una barbaridad de horas para convertirnos en unos superprofesionales capacitados para todo, mentira. Yo estudié una titulación que era lo que me gustaba y estoy bien cualificada para ello, pero ahora nos obligan a convertirnos en ser sucedáneos de
titulaciones .
Nos lo estamos cargando todo.
Si eso dicen muchos k les funciona bien😂😂😂 he asistido a varios centros para observar y lo k vi bajo mi punto de vista muy Happy flowers todo , y desmelene a la americana.Que van a decir , hay k vender el producto .