No vull treballar per projectes

I no és per peresa, ho juro. Abans d’escriure aquest post m’ho he estat pensant bé, perquè sé que el titular és polèmic i algú pot pensar que sóc una mestra una mica carca. Però n’estic absolutament convençuda, no penso posar els peus en cap d’aquestes escoles que treballen només “per projectes”, “amb activitats globalitzades”, “sense llibre i amb activitats diferents”, “a partir dels interessos dels nens”, “per ambients”, etc.

Per què? Primer de tot perquè aquesta manera de treballar hipoteca totalment la vida social del mestre o mestra. Significa que tens dos horaris, un de 9 a 16:30 (o 17 hores) i un altre des que acabes fins que te’n vas a dormir. Cap metodologia que implica forçosament l’esgotament del docent pot ser bona. Al llibre de Núria Martínez Amat Revolució a les aules, una de les coses que destaquen totes les persones entrevistades és el cost personal de la innovació. Asseguren que els docents arriben a finals de curs sense piles. A la llarga, no és un tipus de feina sostenible.

Foto de freepik.com

Segon, no vull treballar per projectes perquè és fals que els nens i nenes trien el que volen aprendre. Per arribar a un consens els alumnes voten i surt escollit el tema més popular. Pel camí, però, s’han descartat un munt de temàtiques. Per tant, guanya el projecte que vol fer un nen, un de sol, o com a molt un grupet d’amics. Normalment, surt escollit el tema del líder de la classe. Per tant, la majoria de la canalla el que fan és triar un tema que té possibilitats de sortir i que no els desagrada.

Cap metodologia que implica forçosament l’esgotament del docent pot ser bona. No és sostenible.

En tercer lloc, tampoc vull treballar per projectes perquè és impossible ensenyar el que toca del currículum a través d’un tema. Potser hi ha algun docent molt intel·ligent que se les sap empescar totes per fer cabre qualsevol contingut/competència en un projecte. Jo no. I com jo crec que molts mestres d’aquest país. Per treballar d’aquesta manera i fer-ho de manera efectiva s’ha de disposar del temps lliure, la formació, l’experiència, la convicció i la imaginació necessàries. Explicar el que surt en un llibre ho pot fer més o menys tothom, aquesta altra metodologia és molt més difícil i no té perquè ser l’adequada per a tothom, ni nens ni mestres.

Quart, m’agradaria veure algun estudi, anàlisi, treball acadèmic,… amb cara i ulls que demostri que el treball per projectes és més efectiu que d’altres metodologies. De moment, ningú me n’ha mostrat cap. Resultats, no paraules boniques. Gràcies.

M’agradaria veure algun estudi que demostri que el treball per projectes és realment més efectiu que d’altres metodologies. Resultats, no paraules boniques.

Com a argument número cinc, vull expressar la meva sospita. No és estrany que quan una escola treballa només per projectes, les persones que en parlen amb més convicció sempre són les que formen part de l’equip directiu? Sobretot el director o directora. Justament, la gent que menys estan a l’aula. Com a mínim, ho trobo curiós.

Relacionat amb això, vull donar una sisena raó. Com és que els professionals que parlen del treball per projectes amb més entusiasme sempre són gent que no trepitgen una aula de Primària ni per mal de morir? Per exemple, professors universitaris que aposten pels projectes, però encara posen un PowerPoint de fa 20 anys. O gurús educatius que no han vist un nen en la seva vida, almenys no en una aula i acompanyat de 24 nens i nenes més (com a mínim). Vull escoltar l’opinió de gent que són a peu d’aula, no que estan en un pedestal.

Per últim, prefereixo una escola tradicional perquè segur que no ven fum. Amb això no estic dient que totes les escoles innovadores estiguin venent una cosa que no és. Però per desgràcia, la falta d’inscripcions ha portat molts centres a fer més màrqueting que feina real. Dins de la batalla per aconseguir nens, el treball per projectes s’ha erigit en molts col·legis com a bandera i reclam per a captar clientela, tant a l’escola pública, com a la concertada o totalment privada.

És com a mínim sospitós, que les persones que parlen del treball per projectes amb més entusiasme siguin els directors de les escoles enlloc dels seus mestres.

Crec que tot canvi és bo si es fa amb el cor i el cap, i sobretot, si està impulsat pel professorat i no pel màrqueting i les modes educatives. El treball per projectes o el treballar sense llibres, pot ser molt profitós si s’implanta amb convicció i a poc a poc. Si no es fa bé, si es fa per moda, perquè ho diu la direcció, sense les eines i el temps necessari,… pot ser un desastre.

Si us fixeu, al primer paràgraf he posat en negreta que no vull treballar en una escola que només treballa per projectes. Estic a favor de fer un projecte o dos durant el curs, sempre que s’hagi tingut temps de preparar i realment estiguem convençuts que el temps s’aprofitarà més que si estiguéssim fent classe normal. Si abans de tirar sal a la sopa, la provem per veure si està sosa, per què no fer petits tastets educatius abans de tirar-se a una piscina que potser no té suficient aigua?

Què en penseu? Estaré encantada de parlar-ne als comentaris!

14 thoughts on “No vull treballar per projectes

  1. Hi estic d’acord…i no…Treballar per projectes no es pot fer a la babalà. Cal formació i tenir-ne ganes. El que comentes que els nens tries…no és ben bé així,això seria treballar per centre d’interès…i els projectes són quelcom més complex. Potser et cal més info al respecte (ho dic de bon rollo, jo tb ignorava mil coses).
    Conec mestres ‘de a pie’ que hi treballen i els funciona bé. Sobretot perquè hi creuen. No hi ha una única manera de treballar a l’escola. Totes les escoles públiques ho fem bé, i si hi poses ganes i il•lusió, tant és si ho fas amb llibre, projectes o fent malabars. Jo he fet algun curs al respecte i tampoc faig projectes perquè penso que no estic preparada…i l’escola tampoc.
    Fins aviat! Felicitats pel bloc!

    1. Gràcies pel teu comentari Júlia. Crec que a molts docents els pot funcionar bé treballar per projectes, perquè hi creuen, perquè tenen un tarannà concret, perquè diposen dels recursos necessaris,… per mil raons. Però també crec que no tothom ens hi hem de sentir còmodes treballant d’aquesta manera. Crec que és millor donar-nos llibertat als mestres que obligar-nos a treballar per projectes perquè sí. Pel que fa al tema de triar la temàtica, crec que és bastant generalitzat que els nens triïn el tema del projecte i els aspectes concrets que volen aprendre, el que s’anomena el “Volem saber”. Almenys així ho tinc entès i així ho entenem a la meva escola. Ara, si estem equivocats, cap problema! Salutacions!

  2. Jo si vull treballar per projectes.
    Però puc estar d’acord amb alguns dels aspectes que es comenten tret de la del temps. Un cop has après a treballar per projectes costa el mateix que una classe tradicional. El temps per aprendre a canviar no pot ser una excusa, o estaríem d’acord si es tractés d’un cirurgia que no vol canviar perquè no té temps?
    Penso que és cert que hi ha centres que ho fan per modes o que, amb bona voluntat, no ho fan bé. No es tracta que un grup de la classe decideixi el que fan els altres, això ja ho hem fet sempre ( el docent decideix), sinó donar resposta a totes les curiositats. Com? Amb ajut d’experts, amb altres companys.
    No podem criticar una cosa perquè hi hagi gent que no ho faci bé. Dius que no hi ha dades justificatories de resultats ??? En podríem parlar, però el que si hi ha dades és dels resultats de fer el mateix de sempre i … no podem dir que siguin bones.
    Bon article per millorar els projectes i reflexionar, però no per criticar els projectes, com dius tu també en fas.
    Pensa que les competències només es poden avaluar FENT i en els projectes es FA.
    Repeteixo, pels docents màrqueting preneu-ne nota, pels altres que us serveixi per reflexionar i millorar els projectes

    1. Gràcies pel teu comentari Josep Maria. Me n’alegro que vegis l’article com un text per a la reflexió, així és com el vaig concebre. Pel que fa al tema del temps, ets el primer docent que em diu que costa el mateix. Sincerament, casi m’explota el cap quan he llegit això. Justament, últimament he parlat amb companys i amics que treballen per projectes, i tots m’han dit que és una metodologia amb un cost personal de temps que fa tirar enrera. Me n’alegro que no sigui el teu cas. Ho trobo tant interessant que et convido formalment a escriure un post convidat al Boli blau per a que ens expliquis a tots com t’ho fas. Crec que molta gent t’estaria molt agraïda. Si t’animes, envia’m un mail a hola@bolivermell.com! Merci!

  3. Bona tarda, sóc col·lega de professió i voldria, en primer lloc, agrair la teva opinió.
    Comparteixo totalment els arguments que aquí exposes. M’ha agradat trobar per escrit allò que sovint he pensat i veure que no sóc l’ovella negra que pensa i opina en la línia que va contra el corrent…
    Afegir que és una llàstima que ens fem valdre tant poc. Que ens deixem manipular, sovint per interessos particulars, i fem passar les modes i les opinions que marquen els mercats econòmics (polítics, editorials, etc.) per sobre dels interessos col·lectius, deixant de costat valors de caràcter més humà.
    El que està passant amb la nostra societat avui dia, és l’indicador més clar dels efectes directes de tot això… Cal reflexionar i sobretot actuar per reconduir la situació generada.

    1. Gràcies pel teu comentari Ramon. Crec que de tant en tant, els docents hem de parlar clar. Tu i jo som la resistència, company! 😉

  4. Jo també sóc mestra i no estic gens d’acord amb l’article. Val a dir que tots aquests pensaments també els he arribat a tenir, però quan no sabia fer-ne de projectes, quan no tenia cap formació i em deien… Au vinga que facin un projecte “bueno, bonito y barato” que els pares volen projectes!! Si tu no creus en aquesta metodologia, és millor que no ho facis, però no sóc capaç de compartir i acceptar el que dius, has de fer un pas més enllà, investigar, experimentar amb els nens. I si vols resultats, perquè no fas un mateix contingut de dues maneres diferents (llibre i vivencial)?? Ja ens explicaràs el resultat. He llegit l’article i he visualitzat una persona que n’està cansada de les metodologies actives, però estic segura que és perquè no has tingut els formadors adequats per tu i perquè la teva manera de fer projectes no ha evolucionat. Potser et molesta el que t’estic dient, però considero que el problema ets tu i no pas els projectes. A la meva escola fa 3 anys que estan implantant tots aquest canvis, avui en dia, no tenim llibres de text com a tal, però si que hi ha quaderna fungibles, considerem que ens donen una seguretat y en som conscients que finalment acabaran desapareixent. Et convido a no perdre la i.lusió, et convido a fer petites intervencions amb els nens i que mica en mica vagin creixent.

    1. Moltes gràcies pel teu comentari, Mireia. Aquest article vol generar debat, per tant, la teva opinió és benvinguda. M’agradaria explicar-te una anècdota. Quan era petita, vaig tenir un mestre a qui li agradaven molt els escacs. Precisament, a través d’aquest esport va aconseguir una gran cohesió de grup i fins i tot, vam descobrir que un nen una mica “desastrillu” (dit amb tot el “carinyu”), se li donaven molt bé els escacs. Això li va pujar l’autoestima i d’anar malament en els estudis, va començar a anar molt millor. Però, pregunto, això vol dir que a partir d’aquesta experiència positiva tots els mestres del món ens hem de posar a jugar a escacs? Crec que no. Penso que una metologia pot ser genial per a una persona, per exemple, els projectes, i en canvi a una altra persona li pot anar molt millor fer-ne servir una altra, com la gamificació o les noves tecnologies. De fet, a mi m’encanten aquestes dues opcions, i aquest curs he provat unes quantes activitats gamificades, i aprofitant l’ús de tablets, he creat moltes activitats online que als nens els hi han encantat. Però els projectes no van amb mi. No hi crec perquè quan els he fet m’ha semblat molt d’esforç per a que els nens aprenguin el mateix o fins i tot una mica menys. És la meva opinió, però respecto la teva. M’apunto això de buscar un bon formador de projectes, si en coneixes algun o vols destacar algun curs que hagis fet sobre projectes, t’animo a dir-ho aquí. Gràcies de tot cor!

  5. T’agradaria venir algun dia al nostre grup de treball que reflexionen sobre el treball en projectes?Les teves opinions les considerem interessants i ens agradaria poder debatre amb tu des de d’acord i el desacord amb el màxim respecte cap a tothom. Segur que ens pot enriquir a tots.

  6. Hola Rosa!
    Jo et convido a que vinguis a una sessió de les que fem amb un grup de treball al qual pertanyo sobre el Treball per projectes. Crec que els arguments que dones no són gaire de pes. Però també crec que no deus saber gaires coses sobre el treball per projectes. Jo, ja fa una colla d’anys que em vaig enamorar de dues persones que porten molts anys treballant per projectes, de fet ells no parlen de metodologia, parlen d’un canvi de mirada i crec que si tastes aquest canvi de mirada i ets una persona a la qual li agrada aprendre et costarà molt seguir treballant amb llibres, quaderns i suscedanis d’aquests, si fas aquest canvi de xip el món se’ presenta com una oportunitat per aprendre contínuament al costat dels teus alumnes.
    De veritat que et convidem, ho he comentat als del grup i no hi tenen cap problema. Al mes d’abril ens trobem a un congrés i a principis de maig farem una altra sessió, hi seràs benvinguda.

    1. Gràcies Jordina,
      Potser més endavant. Com he contestat en el comentari de la Carme Pablo, ara mateix no tinc ganes de participar en cap grup de treball, però estic segura que feu molta i bona feina. Simplement crec que cada mestre ha de fer servir la metodologia o metologies que s’adaptin millor a ell o ella. De moment, no he sentit aquest enamorament pels projectes, però mai se sap què ens portarà el futur. Salutacions!

  7. Senyoreta Rosa, som un grup de treball que debatem sobre el trevall per projectes, o millor sobre com abordar els coneixemts des de la complexitat i perquè els nostres alumnes aprenguin més i millor. Jo personalment estic dácord amb algunes de les teves afirmacions, altres no les comparteixo.
    M’agradaria que puguessis venir un dia al grup, segur que ens enriquiriem tots.

    Espero noticies teves

    Carme Pablo

    1. Hola Carme,
      T’agraeixo la invitació, però ara mateix no em ve de gust participar en cap grup de treball. Només volia donar la meva opinió, però no tinc res en contra del treball per projectes ni de les persones que el dueu a terme. A més, no crec que descartar el treball per projectes sigui quelcom que m’hagi de definir com a mestra. Senzillament, prefereixo altres metodologies. Gràcies pel teu missatge. Si algun dia canvio d’opinió i vull venir, t’ho faré saber. Salutacions!

  8. Estic a punt de plorar!!És la primera vegada que veig algú prou valent per dir la seva opinió d’aquesta manera.
    Jo treballo en una escola amb la filosofia dels projectes i realment açò vol dir i és tot el que tu expliques.Vol dir viure per a treballar.
    I la resta també.
    Gràcies Rosa.
    Anna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *